Terranis

Wednesday, March 29, 2006

L'olor dels cadàvers

Quanta gent ha mort entre Mauritània i les Canàries?

M'haureu de perdonar per la comoditat, però aquesta columna es limitarà aquesta setmana a reproduir un texte. No és de cap escriptor brillant ni de cap analista ben informat. És una carta que va aparèixer signada per Ana M. Alonso Fernández Aceytuno, al diari El País, i datada a Les Palmes de Gran Canària.

Em va semblar una perfecte transcripció dels meus sentiments i reflexions. Només hi afegiria dues preguntes:
- El nombre de morts entre els immigrants que han sortit de Mauritània camí de Les Canàries, els darrers mesos, es determina calculant les que han sortit d'Àfrica i les que han arribat a les Illes. Ens parlen de prop de 2.000. Ens en podem fiar d'aquests càlculs? El que és cert és que el mar vomita desenes de morts. Uns arriben a les costes europees i els altres es queden a les africanes. D'altres, es queden a alta mar.
- No hi podem fer res les persones individuals, a part d'esperar el recompte definitiu de cadàvers? Som totalment innocents en aquesta catàstrofe?


He manllevat el títol de la carta per aquesta columna: "L'olor dels cadàvers".

Diu així:

"En més de dos terços de l'Àfrica, morir jove és normal. L'expectativa mitjana de vida a Mauritània, el Senegal, Gàmbia i Guinea, amb prou feines supera els 40 anys, i a Zàmbia, és de 33. Quasi tots els dies podem llegir que, en aquest continent, la tuberculosi mata a mig milió de persones cada any, hi ha 25 milions de malalts de la sida, tres mil nens moren cada dia de paludisme i, aviat, se'ls afegirà la grip aviària.
Però amb les xifres de morts ens passa com amb els euros: ens manegem molt bé amb les quantitats petites, però ens perdem amb les grans. Ara s'hi afegeix una nova modalitat: morir en pastera. La diferència és que d'aquestes morts ens n'arriba l'olor dels cadàvers. Canàries és un territori fràgil i petit. Tant petit que aquesta olor ens entra per les finestres. I, a més, hi ha els que sobreviuen. ¿Què hem de fer amb ells fins que aconseguim treure'ns-els del damunt?
El Govern canari demana a Madrid que se'ls endugui a d'altres comunitats, que, al seu torn, diuen que ni en broma, que parlin amb Brussel.les, i allí ens diuen que a veure si vigilem millor les nostres fronteres. I nosaltres diem al Marroc o al Senegal que vagin més en compte i no els deixin escapar.
La mort a l'Àfrica no té noms complicats de virus o bactèries. Es diu pobresa, i les seves conseqüències, la corrupció política i les màfies. Podem elegir entre electrificar les costes o montar camps de concentració, però mai no podrem aturar aquest fluxe de persones que elegeixen entre morir de fam o morir ofegats. Al cap i a la fi, només són 850 milions.
A ningú no se li acut cap altra solució?"

Ens hem d'acusar de no pensar-hi prou o de no fer prou per trobar-la?
Siscu Baiges