BON ANY 2006

SISCU BAIGES

“Bon any!”, ens dèiem aquests diesSudanesos morts a cops a Egipte, nens morts de fred al Paquistan…No tinc cap intenció amb amargar-li a ningú l’inici del nou any. Sóc ben conscient que el món avança i que, poc a poc, lentament (tant lentament!), es van corregint les injustícies amb les quals convivim. Que algun dia tot serà perfecte i no hi haurà nens que es morin de fam o persones que hagin de fugir de casa seva perquè la volen matar o perquè al poble del costat o al que veu a la televisió s’hi viu molt millor. Però aquest dia és tant llunyà que sembla que no arribarà mai.

I mentre hem de pair notícies com les que han adornat l’inici de l’any. Sudan va viure una llarga guerra que va obligar centenars de milers dels seus ciutadans a marxar del país. Molts d’ells no hi volen tornar. Prefereixen provar fortuna al Primer Món que tornar a casa. Dos milers d’aquests sudanesos havien acampat davant les oficines de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats a El Caire i es negaven a marxar. No volien ser repatriats al seu país. Volien passaports per anar a Europa. Els enfrontaments que es van produir quan la policia els va disoldre van acabar amb la vida de més de trenta d’ells.

Mentre, com a mínim 35 nens paquistanesos, afectats pel terratrèmol que va matar més de 70.000 persones el mes d’octubre, han mort els darrers dies de neumonia. Fa massa fred i els seus tendals són insuficients per defensar-los.

Aquest és el 2006 pel qual ens hem felicitat tant aquests dies! Aquest és el “bon any” que ens hem desitjat els uns als altres. Perdoneu-me! Sé que em direu pessimista i negatiu. Tindreu part de raó. El 2006 serà o no l’any del nou Estatut. Potser el Barça tornarà a guanyar la Lliga. Els nostres fills creixeran, ben segur, sans i divertits.

Però no podem tancar els ulls i ignorar realitats tant tristes i cruels com les que us acabo de recordar. I cal fer alguna cosa més que obrir-los perquè el 2007, el 2008, el 2009..... siguin, de debò, millors!!